Realisme i Naturalisme

Després de la publicació el 1862 de L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, d’Antoni Bofarull, la novel·la en la nostra llengua va aconseguir fer-se camí a poc a poc, cada vegada més allunyada del Romanticisme i cada vegada més influenciada pel Realisme i el costumisme.

El Realisme fou un moviment estètic que predominà a l’Europa de la segona meitat del segle XIX, i que reflectí els interessos de la burgesia, classe en apogeu des de la Revolució industrial i preocupada per la realitat del moment. El Realisme va substituir les formes idealistes i fantàstiques del Romanticisme pel reflex detallat de la realitat.

El Realisme va ser conreat pels francesos Stendhal, Honoré de Balzac i Gustave Flaubert, l’anglés Charles Dickens, els russos Fiodor Dostoievski i Lev Tolstoi i espanyols com Benito Pérez Galdós.

En l’últim terç del segle XIX, el Realisme derivà cap al Naturalisme. El Naturalisme fou un corrent artístic que intentà explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura. Aquest corrent va ser impulsat pel francés Émile Zola i conreat a casa nostra per Narcís Oller.

Realisme

•       Rebuig de l’element meravellós dels romàntics i cerca de la realitat immediata, que descriu amb molt de detall.
• 
  
•       Rebuig de l’exotisme del passat i la fantasia i cerca de la contemporaneïtat, que ha de descriure’s de manera realista.
• 
  
•       Fugida del caràcter subjectiu, del sentimentalisme humà, i intent d’analitzar la conducta humana de manera objectiva.
• 
  
•       Cerca del detallisme en les descripcions i reproducció fidel del registre lingüístic de cada personatge.

Naturalisme

•          Enfocament científic: l’autor observa i elabora hipòtesis.
• 
  
•       Els personatges es mouen per un determinisme social i biològic (estan condicionats per l’entorn i l’herència genètica).
• 
  
•     Contingut positivista i inclusió d’aspectes que no s’havien tractat: classes socials desfavorides, malalties i crítica social pessimista.
• 
  
•       L’ideal no és la bellesa, sinó l’adequació a la realitat.