CANIGÓ:
Canigó és un poema èpic que va ser produït el 1886 per Jacint Verdaguer, figura clau al començament del segle XIX, concretament durant la Renaixença. Aquesta obra ens descriu detalladament la geografia dels Pirineus catalans. Aquesta descripció es feta mitjançant un personatge: el comte Tallaferro, gran heroi i guerrer que lluita contra els sarraïns.
El poema consta de dotze cants i un epíleg i està situat al segle XI dins les comarques de Catalunya, els Pirineus i el Rosselló. Primerament ens trobem amb què Gentil és armat cavaller i s’enamora de Griselda, una regina de les fades de Canigó que s’amaga en el físic d’una pastora que impregna Gentil amb la seua bellesa. Tot seguit, després que el pare de Gentil l’haja avisat del perill de la joveneta, s’assabenten que els àrabs han envaït el territori i Gentil ha de ser un dels que ha de protegir aquestes terres. Malgrat la seua posició, Gentil es deixa seduir per la natura del lloc i, en aquest moment, apareix la pastora que serà l’encarregada de descobrir-li la seua identitat misteriosa i ficar-li dins del món de les fades. Gentil es deixa guiar i abandona la guàrdia del castell de Rià i acompanya Griselda, fada anomenada Flordeneu. Al mateix temps, l’oncle de Gentil aconsegueix eixir de les mans dels moros i busca el seu nebot. Quan el veu amb la fada, no s’ho pot creure, i pres d’ira mata Gentil tirant-lo per la serra. El Comte Tallaferro perdona l’acte del seu germà, i junts amb la companyia del monjo Oliba aniran a plantar una creu com a símbol de victòria. Aquest fet aconsegueix que les fades abandonen el territori. Finalment, el poema acaba amb un epíleg, el qual al·ludeix a l’època de Verdaguer mitjançant el testimoni dels campanars dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó.
Ací podem visitar una pàgina molt útil per entendre la lectura: http://www.canigo125.cat/veus/El_projecte.html
LA DIDA:
LA DIDA:
La dida, és un drama en tres actes i en vers que es va estrenar a Barcelona el 1872 i que té com a espai principal una masia al Camp de Tarragona. L’obra està en un món rural, en un espai on no transcorre el temps, i l’època del drama és 1820, època on es va produir el Trienni Liberal. En un primer moment, podem pensar que el tema principal de l’obra és el matrimoni però si analitzem amb més detall ens adonem que sempre hi apareix la transmissió dels béns familiars d’una generació a altra. En aquest sentit, La dida representa la culminació del drama rural o de costums de Soler.
L’obra gira al voltant de Roseta que ens descriu els bens del seu home, Joan que és el germà d’Antonia, madrastra de Roseta. Com hem dit, aquest matrimoni es produeix per a mantindre la riquesa de la família. En canvi, Roseta està enamorada de Genís, per la dida sap perfectament que si es casa amb aquest home pobre els béns quedaran a casa. Frederic posa davant l’espectador la situació de l’època: la submissió dels fills.
Finalment, Roseta s’estima més morir-se de pena per no estar amb el seu enamorat que disgustar els seus pares, però el seu cor no pot aguantar i els pares accedeixen a la seua petició. Així, doncs, en el teatre de Soler sempre acaba triomfant la bondat o el bé perquè buscava l’emoció i la complicitat amb les accions més positives.
Per altra banda, tenim la versió digital en aquesta pàgina.
LA PAPALLONA:
La Papallona és la història d’una òrfena que mor de desamor i enganyada pel seu enamorat Lluís. D’aquesta manera, Toneta, l’òrfena viu amb la Madrona, dona que està molt atenta a ella i que li aconsegueix un treball com a cosidora en la casa de la senyora Pepa. En aquesta casa viuen molts estudiants que es queden durant l’any acadèmic a Barcelona i, entre ells, es troba Lluís, un xic encantador, senzill i molt extravertit que sempre estava parlant amb la gent. Toneta quan va conèixer Lluís va quedar sorpresa i a poc a poc es va enamorar. A més, Lluís la trobava bonica, motiu pel qual la va buscar diverses vegades. Lluís quan no la veia pensava molt ella i fins i tot va preguntar per la seua adreça però la dispesera no sabia on vivia. Finalment, es van confessar l’amor que se sentien. Per altra banda, entre la història de Toneta i Lluís també trobem una altra la de Miquel i Mercè dos enamorats que eren de diferents classe social i que es van casar quan el pare de Miquel va morir.
Quan va arribar l’estiu, Lluís va tornar al seu poble i no va tardar en substituir la Toneta per una altra xica. Un dia Lluís va rebre una carta d’un amic dient-li que la Toneta es va quedar embarassada. La reacció de Lluís va ser oblidar-se de tot aquell assumpte. Quan la Toneta va tindre el seu fill, els seus ànims la van debilitar i va emmalaltir molt greument a causa de l’abandó de Lluís. La pobre dona no podia enllatar el seu fill i van haver de buscar una dida. A més, el metge va declarar que Toneta estava malalta de cor i que no podia cuidar del seu fill. La Madrona molt atenta va intentar anar a casa de Miquel per a què li pogués cuidar el nen. Als pocs dies va morir el fill d’aquesta parella i per estalviar el disgust a Mercè van vestir el nen de Toneta amb la roba de l’altre i van anar al funeral. Allà es trobava la Toneta que quan va veure un nen mort va posar el crit al cel, i la Madrona de seguida li va comentar que no era el seu fill, que el seu estava bé. Aquest fet li va causar un altre atac més greu.
Poc després Lluís va tornar del seu poble. Es va trobar amb el seu amic Tomaset i van anar al restaurant i van demanar xampany. Van eixir borratxos d’allà i Lluís mirava les dones que passava pel seu voltant fins que va trobar una dona molt bonica amb vel, a la qual va seguir fins arribar a una casa. La dona era Donya Mercè i es va dirigir a casa de la Toneta. Lluís vas observar-la i ella al veure-lo va anomenar-lo repetidament. La dida va portar el fill i, la Madrona, va aprofitar l’oportunitat i va dir que s’havien de casar aquella vesprada. A la pobra Toneta li va donar un atac de tos i a les quatre de la matinada mentre el seu fill dormia, l’ànima de Toneta volava cap al cel.
TERRA BAIXA:
Terra baixa és la història d’una òrfena anomenada Marta que ha d’acatar les ordres del seu amo Sebastià en tot moment. Aquesta parella mantenen una relació en secret, però tota la gent de la “terra baixa” o del poble corromput s’ha assabentat d’aquesta notícia i Sebastià per no perdre les seues terres i augmentar el seu patrimoni decideix casar-se amb una dona de bé. En canvi, Sebastià busca un pastor per a què es case Marta amb ell, i no siga feliç, ja que només la vol per a ell. Aquest pastor es Manelic que arriba a estimar Marta com si fos la seua vida. Quan es casen, Manelic s’adona que la seua dona no li correspon i que una persona ha entrat per la nit a veure-la.
Davant aquesta situació, la gent que viu a la “terra baixa” fan comentaris sarcàstics sobre la relació entre Marta i Manelic. Manelic només pensa en tornar a la seua muntanya amb la seua estimada i oblidar-se de tot. Aquest desig es fa realitat quan Marta li declara el seu “amor” i decideixen anar-se’n junts. Justament, en aquest moment, Sebastià apareix i els descobreix. Manelic no es queda amb les mans creuades i baixa una altra vegada a la terra corrompuda, perquè havia sigut desterrat per portar-se la seua dona. Així, Sebastià i Manelic confronten una gran baralla que acaba amb la mort de Sebastià. Finalment, Manelic i Marta aniran feliços a les terres altes.
Finalment, podem dir que Terra Baixa és una de les obres que més èxit ha tingut d’Àngel Guimerà. L’èxit va ser tal perquè l’obra ens presenta la relació entre Marta i Manelic presentada en un espai real i en una societat que era la de l’època. A més, per poder-nos fer una idea de l'obra, existeix la versió cinematogràfica que la podem trobar en el següent enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3678630/Terra-baixa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada